AUDIOVISUALS

Ordre gravació: 

1. Escena 3

2. Escena 6

3. Escena 2

4. Escena 5

5. Escena 1

6. Escena 4

 

 

 

Espais: 

C/Gaietà Ventalló, Mollet

 

Vestuari:

Giovanni (gerardo) -> camisa, samarreta d’imperi i pantalons amb tirants. Gavardina i barret pel carrer. 

 

Nicoletta: davantal i mocador al cap

 

 

Personatges: 

pare -> Giovanni

germana gran -> Nicoletta

germana bessona 1 -> Lenú

germana bessona 2 -> Amelia 

germà petit → malalt Carlo

mossèn (atrezzo→ túnica negre/blanca i boina)

 

Escaleta:

Sortida de l'església (gallecs/ església st. Vicenç)

trobada i preguntes sobre el malalt (capellà)

Pla de robar (adult parla i nen roba) 

Arribo a casa, donen el menjar

S’escolten trets i s’aixequen tots a observar mentres la mitjana roba menjar + foto mare

Sona el telèfon i guarda el menjar

Mentre parla per telèfon el malalt es mareja i cau al terra. Tota la família s’aproxima a observar-lo

Fi

 

Guió literari:

 

És de nit i el germà petit està malalt. Es posa a tossir, la família es desperta i el va a veure. Sospiten que no viurà massa més temps. Al matí la família va a l’església a avisar al mossèn de l’estat crític del germà. El germà petit es queda a casa amb la germana gran que el cuida.  De tornada a casa el pare i les bessones passen per una fruiteria o fleca a robar perquè passen fam i no tenen diners. 

 

Quan arriben a casa deixen la fruita a la tauleta de l’habitació del nen perquè se la mengi quan es desperti. En aquell moment se senten uns trets al carrer i tots corren cap a la finestra a veure què passa. L'Amèlia aprofita aquell moment per acostar-se a la tauleta i robar un tros de pa sense que ningú la vegi, té molta gana. A la tauleta hi ha una fotografia de la mare difunta i Amelia la mira i demana perdó.  Acte seguit sona el telèfon, la mateixa Amelia l’agafa amagant-se el tros de pa entre la màniga, és el mossèn que pregunta com es troba el petit. Al mateix moment el Carlo estossega molt fort i mor. Tota la família s’hi acosta i plora al seu voltant. 

 

La família puja al terrat des d’on es veu la ciutat de nit i es consolen.